HISTÒRIA

Diplomat en Fisioteràpia 1997-2000 per la URV (Universitat Rovira i Virgili),  i col.legiat núm: 3.256 , inicia la seva carrera laboral l'any 2001 a A.P.A.S.A Amposta, al mateix temps que a la MÚTUA MATT (Mútua d’accidents de treball de Tarragona), posteriorment REDDISMATT i finalment Mútua ACTIVA fins l'any 2010. Combina també els estudis d’Osteopatia(2000-06) amb la tasca com a fisioterapeuta del C.F. Amposta les temporades 2004-2006.
Al 2006 inicia la consulta privada i s'incorpora al ROE (Registre d'Osteòpates d'Espanya )  mentre continua formant-se en l’àmbit de la patologia funcional amb cadenes musculars i diverses tècniques específiques dins de la Osteopatia com em el (S.A.T) Specífic Adjustment Technique, tècnica de “gantxos” o fibròlisis miofascial entre d'altres.

Descobreix la Posturologia l'any 2009 de la mà del professor Igansi Beltrán a la UB (Universitat de Barcelona), on realitzarà el Màster en Podoposturologia(2009-11).

Paral.lelament,  es formarà amb tècniques de tractament  manual específic dins de la Posturologia, amb el Professor Phillipe Villeneuve( Osteòpata, Podòleg i Posturòleg), president de la API ( Associació Internacional de Posturologia).

Recentment s'ha format amb la teràpia de reflexes arcaïcs (IMP), teràpia floral de Bach i està perfeccionant els estudis en Kinesiologia gràcies al professor Jordi Recio (Osteòpata, Químic i Homeòpata) membre de la KHAI( Associació de Kinesiologia Internacional).

 

 

FILOSOFIA

Ja des dels inicis del camí professional, procures posar en pràctica tots els coneixements què has après durant els anys d'universitat, basats la majoria  d'ells en protocols i tècniques encaminats al símptoma,  però  poc a poc vas veient com no donen bons resultats en moltes ocasions.

Amb el temps vas adonan-te que cada lumbàlgia, cada tendinopatia, cada problema, tenen la seva particularitat i individualitat i per això molts d'aquests protocols no tenen la eficàcia esperada.

Llavors comences a fer-te preguntes i inicies un camí de formació i aprenentatge, que no s'acabarà mai probablement si et dediques plenament a la professió, per intentar entendre millor el que passa i millorar aquests pacients.

Finalment aprens que només i ha 2 tipus de patologies:

-les exògenes( venen de fora): traumatismes, radiacions, intoxicacions..

-les endògenes( venen de dins): son malanomenades idiopàtiques en moltes ocasions, no es sap el seu origen.

 Aquí és quan entra en joc el paper de les emocions i de l'alimentació, fins fa poc, components marginats que la ciència d'avui comença a replantejar-se i en molts casos acceptar la seva importància  en multitud de patologies i disfuncions com intentarem explicar seguidament.

Tinc dolor, tensió cervical, lumbàlgia, hèrnia discal, em fan mal les cervicals, “pateixo de la columna”, tinc "tendinitis" són les frases més comuns de la gent que acudeix a la consulta des dels seus inicis l'any 2006. Essencialment busquen millorar aquest dolor, clar, i per això  uns van a la consulta d’un fisioterapeuta, un massastgista o altres al  Osteòpata  sense saber molt bé el que els hi faran. Alguns esperen massatges, altres “craks als ossos”, doncs després de 15 anys d'experiència i camí professional he comprovat en els darrers anys que moltes d'aquestes queixes, dolors o  problemes crònics funcionals, no són purament problemes físics sinó una manifestació externa d'aspectes emocionals mal gestionats: pors, decepcions, incerteses.. juntament amb un desequilibri  biomecànic i bioquímic del nostre cos.

Això ja es conegut desde fa milers d'anys per totes les medicines ancestrals i aproximacions terapèutiques holístiques, Medicina Xinesa, Ayurvèdica, inclús a l’antiga Grècia i Roma. La relació entre cos i ment és indissociable. Ja ho deia el poeta satíric del S. I Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) . “Mens Sana in Corpore Sano”.

L’any 1637, René Descartes va pronunciar una de les frases més famosos de la història: “Pienso, luego existo”. Aquí comença una dissociació entre cos i ment que perdura fins a l'actualitat, tot i que la neurociència moderna ja ha proclamat que aquesta afirmació va ser mes bé un gran error (Antonio Damasio, neurocientífic i una de les principals autoritats mundials en l'estudi de les emocions, la raó y el cervell humà). Avui és ben congut que les emocions en condicionen més del que ens pensem i estan implicades en multitud, per no dir gairebé totes, de disfuncions fisiològiques i la modulació del dolor. Recomano la lectura del best seller en neurociència anomenat “Per què les zebres no tenen úlceres?” que intenta explicar l’impacte de l’estrès crònic en la salut humana.

El cos funciona com una unitat, una interacció contínua entre les seus sistemes interns i relacions amb el medi extern.

Els avenços i descobriments recents en neurociència han aportat credibilitat a moltes d’aquestes teràpies holístiques que també tenen en compte l’aspecte emocional de la persona.

Clínicament per exemple, ja existien indicis que el sistema digestiu estava íntimament relacionat amb l’estrès però els descobriments l'any 1999 per l'investigador en neurogastroenteròlogia Michael Gherson de la Universitat de Columbia, Nova York, van demostrar l’existència d’un sistema nerviós propi del sistema digestiu i que a més sintetitza i emmagatzema neurotransmissors. En concret el 90% de la serotonina del nostre cos, i per contra només un 10% es troba al nostre cervell. <strong>La serotonina és el neurotransmissor de la felicitat, l'alegria i el benestar emocional.</strong>

El sistema digestiu és un receptor i modulador emocional que interacciona amb el sistema nerviós central.

És de suposar per tant, la importància del bon funcionament digestiu, per al benestar emocional o viceversa. L’estrès, l’excés de fàrmacs antiinflamatòris, cafè , sucre, els làctics, les farines refinades entre altres, alteren de manera sistemàtica en una gran majoria de la població aquest bon funcionament digestiu. Paral.lelament el sistema mecànic del cos i els nostres músculs, estaran permanentment adaptant-se a aquestes tensions i canvis bioquímics i emocionals.

Així que almenys un 50% dels pacients amb dolor crònic generalitzat tenen problemes digestius i de gestió emocional o estrès i alteració del son. La majoria ja utilitzen fàrmacs antidepressius o ansiolítics desde fa temps a més d’antiinflamatoris .

D'altra banda, per exemple , si tenim en compte l'aspecte estructural del cos, un traumatisme físic com pot ser la típica fuetada cervical per un accident de trànsit, podria alterar el bon funcionament biomecànic de la columna cervical i iniciar un curs de símptomes depressius, digestius o alterancions ginecològiques per exemple en dones, perquè aquestes primeres vértebres cervicals estan relacionades amb nervis cranials i el mateix Sistema Nerviós Vegetatiu. El Sistema Nerviós Vegetatiu és inconscient, involuntari, funciona automàtic i regula totes les funcions vitals del cos, circulació, batec del cor, segregació hormonal, digestiva..etc.  És facil entendre llavors que l’estrès emocional pot alterar el ritme cardíac, la tensió arterial i altres processos fisiològics. D’aquí podem deduïr la complexitat de la qüestió, interaccions entre sistemes que aparentment no tenen cap relació realment la  tenen i és imprescindible coneixer-ho per poder tractar el problema en la seva causa.

L'aspecte bioquímic per exemple, pot ser important per solucionar problemes musculars i tendinosos de repetició. És ben conegut que un excès d'acidesa en el cos dificulta la reparació muscular i tendinosa i potencia el dolor.

És per això que hi ha algunes qüestions  necessàries per al bon abordatge d’aquest dolor crònic:

-Hi ha una bona qualitat del son? Dorm sense despertar-se?,  s’aixeca descansat pel matí?

-Té problemes o dificultats digestives, refluxe, esterenyiment, diarrees, inflament abdominal habitualment?

Si és així, la filosofia d’aquesta consulta és intenta ajudar-lo i millorar sistemàticament tots aquests símptomes i dolors.

Evidentment si algú pateix un dolor per un traumatisme aïllat, de causa exògena: caiguda, distensió articular o  muscular l’abordatge pot ser que sigui més concret i localitzat sense tenir tant en compte el que hem explicat anteriorment. La regeneració i la reparació del teixit poden ser abordades amb tècniques locals i amb la tecnologia electroregenerativa  INDIBA ACTIV, utilitzada en l’esport professional sobretot, per accelerar el procés curatiu i millorar el dolor.

Així es que en la consulta s'abordarà la queixa del pacient atenent tota la globalitat dels símptomes: tant bioquímics , emocionls i mecànics  gràcies a la integració entre Osteopatia-Posturologia-Kinesiologia i altres informacions com la Teràpia de Reflexes Arcaïcs, la Teràpia Floral de Bach i els consells alimentaris i el reforç micronutricional,     (vitamines, minerals, oligoelements…).

Tal com deia el fundador de la Osteoaptia A.T. Still: “El moviment és vida”, sempre es pot millorar.

SUBIR